Conjugació del verb emanar en valencià

Infinitiu

emanar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugacio verificada

Participi destacat

emanat, emanada, emanats, emanades

Gerundi destacat

emanant

Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.

Infinitiu	emanar
Gerundi	emanant
Participi	emanat, emanada, emanats, emanades

Present	emane, emanes, emana, emanem, emaneu, emanen
Futur	emanaré, emanaràs, emanarà, emanarem, emanareu, emanaran
Condicional	emanaria, emanaries, emanaria, emanaríem, emanaríeu, emanarien
Imperfet	emanava, emanaves, emanava, emanàvem, emanàveu, emanaven
Passat simple	emaní, emanares, emanà, emanàrem, emanàreu, emanaren
Passat perifrastic	vaig emanar, vares emanar, va emanar, vàrem emanar, vàreu emanar, varen emanar

Present	emane, emanes, emane, emanem, emaneu, emanen
Imperfet	emanara, emanares, emanara, emanàrem, emanàreu, emanaren

Imperatiu	-, emana, emane, emanem, emaneu, emanen