Conjugació del verb emanar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de emanar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | emanar |
|---|---|
| Gerundi | emanant |
| Participi | emanat, emanada, emanats, emanades |
Indicatiu
| Present | emane, emanes, emana, emanem, emaneu, emanen |
|---|---|
| Futur | emanaré, emanaràs, emanarà, emanarem, emanareu, emanaran |
| Condicional | emanaria, emanaries, emanaria, emanaríem, emanaríeu, emanarien |
| Imperfet | emanava, emanaves, emanava, emanàvem, emanàveu, emanaven |
| Passat simple | emaní, emanares, emanà, emanàrem, emanàreu, emanaren |
| Passat perifrastic | vaig emanar, vares emanar, va emanar, vàrem emanar, vàreu emanar, varen emanar |
Subjuntiu
| Present | emane, emanes, emane, emanem, emaneu, emanen |
|---|---|
| Imperfet | emanara, emanares, emanara, emanàrem, emanàreu, emanaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, emana, emane, emanem, emaneu, emanen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.