Conjugació del verb eluir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de eluir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | eluir |
|---|---|
| Gerundi | eluint |
| Participi | eluït, eluïda, eluïts, eluïdes |
Indicatiu
| Present | eluïxc, eluïxes, eluïx, eluïm, eluïu, eluïxen |
|---|---|
| Futur | eluiré, eluiràs, eluirà, eluirem, eluireu, eluiran |
| Condicional | eluiria, eluiries, eluiria, eluiríem, eluiríeu, eluirien |
| Imperfet | eluïa, eluïes, eluïa, eluíem, eluíeu, eluïen |
| Passat simple | eluí, eluïres, eluí, eluírem, eluíreu, eluïren |
| Passat perifrastic | vaig eluir, vares eluir, va eluir, vàrem eluir, vàreu eluir, varen eluir |
Subjuntiu
| Present | eluïxca, eluïxques, eluïxca, eluïm, eluïu, eluïxquen |
|---|---|
| Imperfet | eluïra, eluïres, eluïra, eluírem, eluíreu, eluïren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, eluïx, eluïxca, eluïm, eluïu, eluïxquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.