Conjugació del verb eixarmar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de eixarmar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | eixarmar |
|---|---|
| Gerundi | eixarmant |
| Participi | eixarmat, eixarmada, eixarmats, eixarmades |
Indicatiu
| Present | eixarme, eixarmes, eixarma, eixarmem, eixarmeu, eixarmen |
|---|---|
| Futur | eixarmaré, eixarmaràs, eixarmarà, eixarmarem, eixarmareu, eixarmaran |
| Condicional | eixarmaria, eixarmaries, eixarmaria, eixarmaríem, eixarmaríeu, eixarmarien |
| Imperfet | eixarmava, eixarmaves, eixarmava, eixarmàvem, eixarmàveu, eixarmaven |
| Passat simple | eixarmí, eixarmares, eixarmà, eixarmàrem, eixarmàreu, eixarmaren |
| Passat perifrastic | vaig eixarmar, vares eixarmar, va eixarmar, vàrem eixarmar, vàreu eixarmar, varen eixarmar |
Subjuntiu
| Present | eixarme, eixarmes, eixarme, eixarmem, eixarmeu, eixarmen |
|---|---|
| Imperfet | eixarmara, eixarmares, eixarmara, eixarmàrem, eixarmàreu, eixarmaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, eixarma, eixarme, eixarmem, eixarmeu, eixarmen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.