Conjugació del verb eixancar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de eixancar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | eixancar |
|---|---|
| Gerundi | eixancant |
| Participi | eixancat, eixancada, eixancats, eixancades |
Indicatiu
| Present | eixanque, eixanques, eixanca, eixanquem, eixanqueu, eixanquen |
|---|---|
| Futur | eixancaré, eixancaràs, eixancarà, eixancarem, eixancareu, eixancaran |
| Condicional | eixancaria, eixancaries, eixancaria, eixancaríem, eixancaríeu, eixancarien |
| Imperfet | eixancava, eixancaves, eixancava, eixancàvem, eixancàveu, eixancaven |
| Passat simple | eixanquí, eixancares, eixancà, eixancàrem, eixancàreu, eixancaren |
| Passat perifrastic | vaig eixancar, vares eixancar, va eixancar, vàrem eixancar, vàreu eixancar, varen eixancar |
Subjuntiu
| Present | eixanque, eixanques, eixanque, eixanquem, eixanqueu, eixanquen |
|---|---|
| Imperfet | eixancara, eixancares, eixancara, eixancàrem, eixancàreu, eixancaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, eixanca, eixanque, eixanquem, eixanqueu, eixanquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.