Conjugació del verb eixamenar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de eixamenar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | eixamenar |
|---|---|
| Gerundi | eixamenant |
| Participi | eixamenat, eixamenada, eixamenats, eixamenades |
Indicatiu
| Present | eixamene, eixamenes, eixamena, eixamenem, eixameneu, eixamenen |
|---|---|
| Futur | eixamenaré, eixamenaràs, eixamenarà, eixamenarem, eixamenareu, eixamenaran |
| Condicional | eixamenaria, eixamenaries, eixamenaria, eixamenaríem, eixamenaríeu, eixamenarien |
| Imperfet | eixamenava, eixamenaves, eixamenava, eixamenàvem, eixamenàveu, eixamenaven |
| Passat simple | eixamení, eixamenares, eixamenà, eixamenàrem, eixamenàreu, eixamenaren |
| Passat perifrastic | vaig eixamenar, vares eixamenar, va eixamenar, vàrem eixamenar, vàreu eixamenar, varen eixamenar |
Subjuntiu
| Present | eixamene, eixamenes, eixamene, eixamenem, eixameneu, eixamenen |
|---|---|
| Imperfet | eixamenara, eixamenares, eixamenara, eixamenàrem, eixamenàreu, eixamenaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, eixamena, eixamene, eixamenem, eixameneu, eixamenen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.