Conjugació del verb eixamar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de eixamar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | eixamar |
|---|---|
| Gerundi | eixamant |
| Participi | eixamat, eixamada, eixamats, eixamades |
Indicatiu
| Present | eixame, eixames, eixama, eixamem, eixameu, eixamen |
|---|---|
| Futur | eixamaré, eixamaràs, eixamarà, eixamarem, eixamareu, eixamaran |
| Condicional | eixamaria, eixamaries, eixamaria, eixamaríem, eixamaríeu, eixamarien |
| Imperfet | eixamava, eixamaves, eixamava, eixamàvem, eixamàveu, eixamaven |
| Passat simple | eixamí, eixamares, eixamà, eixamàrem, eixamàreu, eixamaren |
| Passat perifrastic | vaig eixamar, vares eixamar, va eixamar, vàrem eixamar, vàreu eixamar, varen eixamar |
Subjuntiu
| Present | eixame, eixames, eixame, eixamem, eixameu, eixamen |
|---|---|
| Imperfet | eixamara, eixamares, eixamara, eixamàrem, eixamàreu, eixamaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, eixama, eixame, eixamem, eixameu, eixamen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.