Conjugació del verb eixalar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de eixalar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | eixalar |
|---|---|
| Gerundi | eixalant |
| Participi | eixalat, eixalada, eixalats, eixalades |
Indicatiu
| Present | eixale, eixales, eixala, eixalem, eixaleu, eixalen |
|---|---|
| Futur | eixalaré, eixalaràs, eixalarà, eixalarem, eixalareu, eixalaran |
| Condicional | eixalaria, eixalaries, eixalaria, eixalaríem, eixalaríeu, eixalarien |
| Imperfet | eixalava, eixalaves, eixalava, eixalàvem, eixalàveu, eixalaven |
| Passat simple | eixalí, eixalares, eixalà, eixalàrem, eixalàreu, eixalaren |
| Passat perifrastic | vaig eixalar, vares eixalar, va eixalar, vàrem eixalar, vàreu eixalar, varen eixalar |
Subjuntiu
| Present | eixale, eixales, eixale, eixalem, eixaleu, eixalen |
|---|---|
| Imperfet | eixalara, eixalares, eixalara, eixalàrem, eixalàreu, eixalaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, eixala, eixale, eixalem, eixaleu, eixalen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.