Conjugació del verb eguinar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de eguinar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | eguinar |
|---|---|
| Gerundi | eguinant |
| Participi | eguinat, eguinada, eguinats, eguinades |
Indicatiu
| Present | eguine, eguines, eguina, eguinem, eguineu, eguinen |
|---|---|
| Futur | eguinaré, eguinaràs, eguinarà, eguinarem, eguinareu, eguinaran |
| Condicional | eguinaria, eguinaries, eguinaria, eguinaríem, eguinaríeu, eguinarien |
| Imperfet | eguinava, eguinaves, eguinava, eguinàvem, eguinàveu, eguinaven |
| Passat simple | eguiní, eguinares, eguinà, eguinàrem, eguinàreu, eguinaren |
| Passat perifrastic | vaig eguinar, vares eguinar, va eguinar, vàrem eguinar, vàreu eguinar, varen eguinar |
Subjuntiu
| Present | eguine, eguines, eguine, eguinem, eguineu, eguinen |
|---|---|
| Imperfet | eguinara, eguinares, eguinara, eguinàrem, eguinàreu, eguinaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, eguina, eguine, eguinem, eguineu, eguinen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.