Conjugació del verb efeminar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de efeminar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | efeminar |
|---|---|
| Gerundi | efeminant |
| Participi | efeminat, efeminada, efeminats, efeminades |
Indicatiu
| Present | efemine, efemines, efemina, efeminem, efemineu, efeminen |
|---|---|
| Futur | efeminaré, efeminaràs, efeminarà, efeminarem, efeminareu, efeminaran |
| Condicional | efeminaria, efeminaries, efeminaria, efeminaríem, efeminaríeu, efeminarien |
| Imperfet | efeminava, efeminaves, efeminava, efeminàvem, efeminàveu, efeminaven |
| Passat simple | efeminí, efeminares, efeminà, efeminàrem, efeminàreu, efeminaren |
| Passat perifrastic | vaig efeminar, vares efeminar, va efeminar, vàrem efeminar, vàreu efeminar, varen efeminar |
Subjuntiu
| Present | efemine, efemines, efemine, efeminem, efemineu, efeminen |
|---|---|
| Imperfet | efeminara, efeminares, efeminara, efeminàrem, efeminàreu, efeminaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, efemina, efemine, efeminem, efemineu, efeminen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.