Conjugació del verb dur en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de dur en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | dur |
|---|---|
| Gerundi | duent |
| Participi | dut, duta, duts, dutes |
Indicatiu
| Present | duc, dus, du, duem, dueu, duen |
|---|---|
| Futur | duré, duràs, durà, durem, dureu, duran |
| Condicional | duria, duries, duria, duríem, duríeu, durien |
| Imperfet | duya, duyes, duya, dúyem, dúyeu, duyen |
| Passat simple | duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren |
| Passat perifrastic | vaig dur, vares dur, va dur, vàrem dur, vàreu dur, varen dur |
Subjuntiu
| Present | duga, dugues, duga, dugam, dugau, duguen |
|---|---|
| Imperfet | duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, dus, duga, dugam, dugau, duguen |
|---|
Resum
Verb molt freqüent per a portar, conduir o indicar una acció amb objecte.
Particularitats
- És curt, irregular i molt rendible per a consultes de conjugació.
Exemples
- Duc els llibres a classe.
- Duré la documentació demà.
- Han dut el material correcte.
Errors freqüents
- No el tractes com un verb regular: revisa les formes principals.
Gramàtica relacionada
Practica
Reforça esta conjugacio amb exercicis de flexió verbal valenciana.
Practica este verbObservacions útils
- Gerundi duent i participi dut.