Conjugació del verb culotar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de culotar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | culotar |
|---|---|
| Gerundi | culotant |
| Participi | culotat, culotada, culotats, culotades |
Indicatiu
| Present | culote, culotes, culota, culotem, culoteu, culoten |
|---|---|
| Futur | culotaré, culotaràs, culotarà, culotarem, culotareu, culotaran |
| Condicional | culotaria, culotaries, culotaria, culotaríem, culotaríeu, culotarien |
| Imperfet | culotava, culotaves, culotava, culotàvem, culotàveu, culotaven |
| Passat simple | culotí, culotares, culotà, culotàrem, culotàreu, culotaren |
| Passat perifrastic | vaig culotar, vares culotar, va culotar, vàrem culotar, vàreu culotar, varen culotar |
Subjuntiu
| Present | culote, culotes, culote, culotem, culoteu, culoten |
|---|---|
| Imperfet | culotara, culotares, culotara, culotàrem, culotàreu, culotaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, culota, culote, culotem, culoteu, culoten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.