Conjugació del verb culmenejar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de culmenejar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | culmenejar |
|---|---|
| Gerundi | culmenejant |
| Participi | culmenejat, culmenejada, culmenejats, culmenejades |
Indicatiu
| Present | culmenege, culmeneges, culmeneja, culmenegem, culmenegeu, culmenegen |
|---|---|
| Futur | culmenejaré, culmenejaràs, culmenejarà, culmenejarem, culmenejareu, culmenejaran |
| Condicional | culmenejaria, culmenejaries, culmenejaria, culmenejaríem, culmenejaríeu, culmenejarien |
| Imperfet | culmenejava, culmenejaves, culmenejava, culmenejàvem, culmenejàveu, culmenejaven |
| Passat simple | culmenegí, culmenejares, culmenejà, culmenejàrem, culmenejàreu, culmenejaren |
| Passat perifrastic | vaig culmenejar, vares culmenejar, va culmenejar, vàrem culmenejar, vàreu culmenejar, varen culmenejar |
Subjuntiu
| Present | culmenege, culmeneges, culmenege, culmenegem, culmenegeu, culmenegen |
|---|---|
| Imperfet | culmenejara, culmenejares, culmenejara, culmenejàrem, culmenejàreu, culmenejaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, culmeneja, culmenege, culmenegem, culmenegeu, culmenegen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.