Conjugació del verb conrar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de conrar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | conrar |
|---|---|
| Gerundi | conrant |
| Participi | conrat, conrada, conrats, conrades |
Indicatiu
| Present | conre, conres, conra, conrem, conreu, conren |
|---|---|
| Futur | conraré, conraràs, conrarà, conrarem, conrareu, conraran |
| Condicional | conraria, conraries, conraria, conraríem, conraríeu, conrarien |
| Imperfet | conrava, conraves, conrava, conràvem, conràveu, conraven |
| Passat simple | conrí, conrares, conrà, conràrem, conràreu, conraren |
| Passat perifrastic | vaig conrar, vares conrar, va conrar, vàrem conrar, vàreu conrar, varen conrar |
Subjuntiu
| Present | conre, conres, conre, conrem, conreu, conren |
|---|---|
| Imperfet | conrara, conrares, conrara, conràrem, conràreu, conraren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, conra, conre, conrem, conreu, conren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.