Conjugació del verb conlligar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de conlligar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | conlligar |
|---|---|
| Gerundi | conlligant |
| Participi | conlligat, conlligada, conlligats, conlligades |
Indicatiu
| Present | conlligue, conlligues, conlliga, conlliguem, conlligueu, conlliguen |
|---|---|
| Futur | conlligaré, conlligaràs, conlligarà, conlligarem, conlligareu, conlligaran |
| Condicional | conlligaria, conlligaries, conlligaria, conlligaríem, conlligaríeu, conlligarien |
| Imperfet | conlligava, conlligaves, conlligava, conlligàvem, conlligàveu, conlligaven |
| Passat simple | conlliguí, conlligares, conlligà, conlligàrem, conlligàreu, conlligaren |
| Passat perifrastic | vaig conlligar, vares conlligar, va conlligar, vàrem conlligar, vàreu conlligar, varen conlligar |
Subjuntiu
| Present | conlligue, conlligues, conlligue, conlliguem, conlligueu, conlliguen |
|---|---|
| Imperfet | conlligara, conlligares, conlligara, conlligàrem, conlligàreu, conlligaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, conlliga, conlligue, conlliguem, conlligueu, conlliguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.