Conjugació del verb conjuminar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de conjuminar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | conjuminar |
|---|---|
| Gerundi | conjuminant |
| Participi | conjuminat, conjuminada, conjuminats, conjuminades |
Indicatiu
| Present | conjumine, conjumines, conjumina, conjuminem, conjumineu, conjuminen |
|---|---|
| Futur | conjuminaré, conjuminaràs, conjuminarà, conjuminarem, conjuminareu, conjuminaran |
| Condicional | conjuminaria, conjuminaries, conjuminaria, conjuminaríem, conjuminaríeu, conjuminarien |
| Imperfet | conjuminava, conjuminaves, conjuminava, conjuminàvem, conjuminàveu, conjuminaven |
| Passat simple | conjuminí, conjuminares, conjuminà, conjuminàrem, conjuminàreu, conjuminaren |
| Passat perifrastic | vaig conjuminar, vares conjuminar, va conjuminar, vàrem conjuminar, vàreu conjuminar, varen conjuminar |
Subjuntiu
| Present | conjumine, conjumines, conjumine, conjuminem, conjumineu, conjuminen |
|---|---|
| Imperfet | conjuminara, conjuminares, conjuminara, conjuminàrem, conjuminàreu, conjuminaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, conjumina, conjumine, conjuminem, conjumineu, conjuminen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.