Conjugació del verb conglobar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de conglobar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | conglobar |
|---|---|
| Gerundi | conglobant |
| Participi | conglobat, conglobada, conglobats, conglobades |
Indicatiu
| Present | conglobe, conglobes, congloba, conglobem, conglobeu, congloben |
|---|---|
| Futur | conglobaré, conglobaràs, conglobarà, conglobarem, conglobareu, conglobaran |
| Condicional | conglobaria, conglobaries, conglobaria, conglobaríem, conglobaríeu, conglobarien |
| Imperfet | conglobava, conglobaves, conglobava, conglobàvem, conglobàveu, conglobaven |
| Passat simple | conglobí, conglobares, conglobà, conglobàrem, conglobàreu, conglobaren |
| Passat perifrastic | vaig conglobar, vares conglobar, va conglobar, vàrem conglobar, vàreu conglobar, varen conglobar |
Subjuntiu
| Present | conglobe, conglobes, conglobe, conglobem, conglobeu, congloben |
|---|---|
| Imperfet | conglobara, conglobares, conglobara, conglobàrem, conglobàreu, conglobaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, congloba, conglobe, conglobem, conglobeu, congloben |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.