Conjugació del verb congeniar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de congeniar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | congeniar |
|---|---|
| Gerundi | congeniant |
| Participi | congeniat, congeniada, congeniats, congeniades |
Indicatiu
| Present | congenie, congenies, congenia, congeniem, congenieu, congenien |
|---|---|
| Futur | congeniaré, congeniaràs, congeniarà, congeniarem, congeniareu, congeniaran |
| Condicional | congeniaria, congeniaries, congeniaria, congeniaríem, congeniaríeu, congeniarien |
| Imperfet | congeniava, congeniaves, congeniava, congeniàvem, congeniàveu, congeniaven |
| Passat simple | congenií, congeniares, congenià, congeniàrem, congeniàreu, congeniaren |
| Passat perifrastic | vaig congeniar, vares congeniar, va congeniar, vàrem congeniar, vàreu congeniar, varen congeniar |
Subjuntiu
| Present | congenie, congenies, congenie, congeniem, congenieu, congenien |
|---|---|
| Imperfet | congeniara, congeniares, congeniara, congeniàrem, congeniàreu, congeniaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, congenia, congenie, congeniem, congenieu, congenien |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.