Conjugació del verb conculcar en valencià

Infinitiu

conculcar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugacio verificada

Participi destacat

conculcat, conculcada, conculcats, conculcades

Gerundi destacat

conculcant

Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.

Infinitiu	conculcar
Gerundi	conculcant
Participi	conculcat, conculcada, conculcats, conculcades

Present	conculque, conculques, conculca, conculquem, conculqueu, conculquen
Futur	conculcaré, conculcaràs, conculcarà, conculcarem, conculcareu, conculcaran
Condicional	conculcaria, conculcaries, conculcaria, conculcaríem, conculcaríeu, conculcarien
Imperfet	conculcava, conculcaves, conculcava, conculcàvem, conculcàveu, conculcaven
Passat simple	conculquí, conculcares, conculcà, conculcàrem, conculcàreu, conculcaren
Passat perifrastic	vaig conculcar, vares conculcar, va conculcar, vàrem conculcar, vàreu conculcar, varen conculcar

Present	conculque, conculques, conculque, conculquem, conculqueu, conculquen
Imperfet	conculcara, conculcares, conculcara, conculcàrem, conculcàreu, conculcaren

Imperatiu	-, conculca, conculque, conculquem, conculqueu, conculquen