Conjugació del verb compel·lir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de compel·lir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | compel·lir |
|---|---|
| Gerundi | compel·lint |
| Participi | compel·lit, compel·lida, compel·lits, compel·lides |
Indicatiu
| Present | compel·lixc, compel·lixes, compel·lix, compel·lim, compel·liu, compel·lixen |
|---|---|
| Futur | compel·liré, compel·liràs, compel·lirà, compel·lirem, compel·lireu, compel·liran |
| Condicional | compel·liria, compel·liries, compel·liria, compel·liríem, compel·liríeu, compel·lirien |
| Imperfet | compel·lia, compel·lies, compel·lia, compel·líem, compel·líeu, compel·lien |
| Passat simple | compel·lí, compel·lires, compel·lí, compel·lírem, compel·líreu, compel·liren |
| Passat perifrastic | vaig compel·lir, vares compel·lir, va compel·lir, vàrem compel·lir, vàreu compel·lir, varen compel·lir |
Subjuntiu
| Present | compel·lixca, compel·lixques, compel·lixca, compel·lim, compel·liu, compel·lixquen |
|---|---|
| Imperfet | compel·lira, compel·lires, compel·lira, compel·lírem, compel·líreu, compel·liren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, compel·lix, compel·lixca, compel·lim, compel·liu, compel·lixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.