Conjugació del verb col·limar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de col·limar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | col·limar |
|---|---|
| Gerundi | col·limant |
| Participi | col·limat, col·limada, col·limats, col·limades |
Indicatiu
| Present | col·lime, col·limes, col·lima, col·limem, col·limeu, col·limen |
|---|---|
| Futur | col·limaré, col·limaràs, col·limarà, col·limarem, col·limareu, col·limaran |
| Condicional | col·limaria, col·limaries, col·limaria, col·limaríem, col·limaríeu, col·limarien |
| Imperfet | col·limava, col·limaves, col·limava, col·limàvem, col·limàveu, col·limaven |
| Passat simple | col·limí, col·limares, col·limà, col·limàrem, col·limàreu, col·limaren |
| Passat perifrastic | vaig col·limar, vares col·limar, va col·limar, vàrem col·limar, vàreu col·limar, varen col·limar |
Subjuntiu
| Present | col·lime, col·limes, col·lime, col·limem, col·limeu, col·limen |
|---|---|
| Imperfet | col·limara, col·limares, col·limara, col·limàrem, col·limàreu, col·limaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, col·lima, col·lime, col·limem, col·limeu, col·limen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.