Conjugació del verb cognominar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de cognominar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | cognominar |
|---|---|
| Gerundi | cognominant |
| Participi | cognominat, cognominada, cognominats, cognominades |
Indicatiu
| Present | cognomine, cognomines, cognomina, cognominem, cognomineu, cognominen |
|---|---|
| Futur | cognominaré, cognominaràs, cognominarà, cognominarem, cognominareu, cognominaran |
| Condicional | cognominaria, cognominaries, cognominaria, cognominaríem, cognominaríeu, cognominarien |
| Imperfet | cognominava, cognominaves, cognominava, cognominàvem, cognominàveu, cognominaven |
| Passat simple | cognominí, cognominares, cognominà, cognominàrem, cognominàreu, cognominaren |
| Passat perifrastic | vaig cognominar, vares cognominar, va cognominar, vàrem cognominar, vàreu cognominar, varen cognominar |
Subjuntiu
| Present | cognomine, cognomines, cognomine, cognominem, cognomineu, cognominen |
|---|---|
| Imperfet | cognominara, cognominares, cognominara, cognominàrem, cognominàreu, cognominaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, cognomina, cognomine, cognominem, cognomineu, cognominen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.