Conjugació del verb clucar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de clucar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | clucar |
|---|---|
| Gerundi | clucant |
| Participi | clucat, clucada, clucats, clucades |
Indicatiu
| Present | cluque, cluques, cluca, cluquem, cluqueu, cluquen |
|---|---|
| Futur | clucaré, clucaràs, clucarà, clucarem, clucareu, clucaran |
| Condicional | clucaria, clucaries, clucaria, clucaríem, clucaríeu, clucarien |
| Imperfet | clucava, clucaves, clucava, clucàvem, clucàveu, clucaven |
| Passat simple | cluquí, clucares, clucà, clucàrem, clucàreu, clucaren |
| Passat perifrastic | vaig clucar, vares clucar, va clucar, vàrem clucar, vàreu clucar, varen clucar |
Subjuntiu
| Present | cluque, cluques, cluque, cluquem, cluqueu, cluquen |
|---|---|
| Imperfet | clucara, clucares, clucara, clucàrem, clucàreu, clucaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, cluca, cluque, cluquem, cluqueu, cluquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.