Conjugació del verb clamar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de clamar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | clamar |
|---|---|
| Gerundi | clamant |
| Participi | clamat, clamada, clamats, clamades |
Indicatiu
| Present | clame, clames, clama, clamem, clameu, clamen |
|---|---|
| Futur | clamaré, clamaràs, clamarà, clamarem, clamareu, clamaran |
| Condicional | clamaria, clamaries, clamaria, clamaríem, clamaríeu, clamarien |
| Imperfet | clamava, clamaves, clamava, clamàvem, clamàveu, clamaven |
| Passat simple | clamí, clamares, clamà, clamàrem, clamàreu, clamaren |
| Passat perifrastic | vaig clamar, vares clamar, va clamar, vàrem clamar, vàreu clamar, varen clamar |
Subjuntiu
| Present | clame, clames, clame, clamem, clameu, clamen |
|---|---|
| Imperfet | clamara, clamares, clamara, clamàrem, clamàreu, clamaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, clama, clame, clamem, clameu, clamen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.