Conjugació del verb clacar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de clacar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | clacar |
|---|---|
| Gerundi | clacant |
| Participi | clacat, clacada, clacats, clacades |
Indicatiu
| Present | claque, claques, claca, claquem, claqueu, claquen |
|---|---|
| Futur | clacaré, clacaràs, clacarà, clacarem, clacareu, clacaran |
| Condicional | clacaria, clacaries, clacaria, clacaríem, clacaríeu, clacarien |
| Imperfet | clacava, clacaves, clacava, clacàvem, clacàveu, clacaven |
| Passat simple | claquí, clacares, clacà, clacàrem, clacàreu, clacaren |
| Passat perifrastic | vaig clacar, vares clacar, va clacar, vàrem clacar, vàreu clacar, varen clacar |
Subjuntiu
| Present | claque, claques, claque, claquem, claqueu, claquen |
|---|---|
| Imperfet | clacara, clacares, clacara, clacàrem, clacàreu, clacaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, claca, claque, claquem, claqueu, claquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.