Conjugació del verb cimar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de cimar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | cimar |
|---|---|
| Gerundi | cimant |
| Participi | cimat, cimada, cimats, cimades |
Indicatiu
| Present | cime, cimes, cima, cimem, cimeu, cimen |
|---|---|
| Futur | cimaré, cimaràs, cimarà, cimarem, cimareu, cimaran |
| Condicional | cimaria, cimaries, cimaria, cimaríem, cimaríeu, cimarien |
| Imperfet | cimava, cimaves, cimava, cimàvem, cimàveu, cimaven |
| Passat simple | cimí, cimares, cimà, cimàrem, cimàreu, cimaren |
| Passat perifrastic | vaig cimar, vares cimar, va cimar, vàrem cimar, vàreu cimar, varen cimar |
Subjuntiu
| Present | cime, cimes, cime, cimem, cimeu, cimen |
|---|---|
| Imperfet | cimara, cimares, cimara, cimàrem, cimàreu, cimaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, cima, cime, cimem, cimeu, cimen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.