Conjugació del verb caramullar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de caramullar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | caramullar |
|---|---|
| Gerundi | caramullant |
| Participi | caramullat, caramullada, caramullats, caramullades |
Indicatiu
| Present | caramulle, caramulles, caramulla, caramullem, caramulleu, caramullen |
|---|---|
| Futur | caramullaré, caramullaràs, caramullarà, caramullarem, caramullareu, caramullaran |
| Condicional | caramullaria, caramullaries, caramullaria, caramullaríem, caramullaríeu, caramullarien |
| Imperfet | caramullava, caramullaves, caramullava, caramullàvem, caramullàveu, caramullaven |
| Passat simple | caramullí, caramullares, caramullà, caramullàrem, caramullàreu, caramullaren |
| Passat perifrastic | vaig caramullar, vares caramullar, va caramullar, vàrem caramullar, vàreu caramullar, varen caramullar |
Subjuntiu
| Present | caramulle, caramulles, caramulle, caramullem, caramulleu, caramullen |
|---|---|
| Imperfet | caramullara, caramullares, caramullara, caramullàrem, caramullàreu, caramullaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, caramulla, caramulle, caramullem, caramulleu, caramullen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.