Conjugació del verb caragolar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de caragolar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | caragolar |
|---|---|
| Gerundi | caragolant |
| Participi | caragolat, caragolada, caragolats, caragolades |
Indicatiu
| Present | caragole, caragoles, caragola, caragolem, caragoleu, caragolen |
|---|---|
| Futur | caragolaré, caragolaràs, caragolarà, caragolarem, caragolareu, caragolaran |
| Condicional | caragolaria, caragolaries, caragolaria, caragolaríem, caragolaríeu, caragolarien |
| Imperfet | caragolava, caragolaves, caragolava, caragolàvem, caragolàveu, caragolaven |
| Passat simple | caragolí, caragolares, caragolà, caragolàrem, caragolàreu, caragolaren |
| Passat perifrastic | vaig caragolar, vares caragolar, va caragolar, vàrem caragolar, vàreu caragolar, varen caragolar |
Subjuntiu
| Present | caragole, caragoles, caragole, caragolem, caragoleu, caragolen |
|---|---|
| Imperfet | caragolara, caragolares, caragolara, caragolàrem, caragolàreu, caragolaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, caragola, caragole, caragolem, caragoleu, caragolen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.