Conjugació del verb brandir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de brandir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | brandir |
|---|---|
| Gerundi | brandint |
| Participi | brandit, brandida, brandits, brandides |
Indicatiu
| Present | brandixc, brandixes, brandix, brandim, brandiu, brandixen |
|---|---|
| Futur | brandiré, brandiràs, brandirà, brandirem, brandireu, brandiran |
| Condicional | brandiria, brandiries, brandiria, brandiríem, brandiríeu, brandirien |
| Imperfet | brandia, brandies, brandia, brandíem, brandíeu, brandien |
| Passat simple | brandí, brandires, brandí, brandírem, brandíreu, brandiren |
| Passat perifrastic | vaig brandir, vares brandir, va brandir, vàrem brandir, vàreu brandir, varen brandir |
Subjuntiu
| Present | brandixca, brandixques, brandixca, brandim, brandiu, brandixquen |
|---|---|
| Imperfet | brandira, brandires, brandira, brandírem, brandíreu, brandiren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, brandix, brandixca, brandim, brandiu, brandixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.