Conjugació del verb bonir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de bonir en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | bonir |
|---|---|
| Gerundi | bonint |
| Participi | bonit, bonida, bonits, bonides |
Indicatiu
| Present | bonixc, bonixes, bonix, bonim, boniu, bonixen |
|---|---|
| Futur | boniré, boniràs, bonirà, bonirem, bonireu, boniran |
| Condicional | boniria, boniries, boniria, boniríem, boniríeu, bonirien |
| Imperfet | bonia, bonies, bonia, boníem, boníeu, bonien |
| Passat simple | boní, bonires, boní, bonírem, boníreu, boniren |
| Passat perifrastic | vaig bonir, vares bonir, va bonir, vàrem bonir, vàreu bonir, varen bonir |
Subjuntiu
| Present | bonixca, bonixques, bonixca, bonim, boniu, bonixquen |
|---|---|
| Imperfet | bonira, bonires, bonira, bonírem, boníreu, boniren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, bonix, bonixca, bonim, boniu, bonixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.