Conjugació del verb blasmar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de blasmar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | blasmar |
|---|---|
| Gerundi | blasmant |
| Participi | blasmat, blasmada, blasmats, blasmades |
Indicatiu
| Present | blasme, blasmes, blasma, blasmem, blasmeu, blasmen |
|---|---|
| Futur | blasmaré, blasmaràs, blasmarà, blasmarem, blasmareu, blasmaran |
| Condicional | blasmaria, blasmaries, blasmaria, blasmaríem, blasmaríeu, blasmarien |
| Imperfet | blasmava, blasmaves, blasmava, blasmàvem, blasmàveu, blasmaven |
| Passat simple | blasmí, blasmares, blasmà, blasmàrem, blasmàreu, blasmaren |
| Passat perifrastic | vaig blasmar, vares blasmar, va blasmar, vàrem blasmar, vàreu blasmar, varen blasmar |
Subjuntiu
| Present | blasme, blasmes, blasme, blasmem, blasmeu, blasmen |
|---|---|
| Imperfet | blasmara, blasmares, blasmara, blasmàrem, blasmàreu, blasmaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, blasma, blasme, blasmem, blasmeu, blasmen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.