Conjugació del verb bessonar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de bessonar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | bessonar |
|---|---|
| Gerundi | bessonant |
| Participi | bessonat, bessonada, bessonats, bessonades |
Indicatiu
| Present | bessone, bessones, bessona, bessonem, bessoneu, bessonen |
|---|---|
| Futur | bessonaré, bessonaràs, bessonarà, bessonarem, bessonareu, bessonaran |
| Condicional | bessonaria, bessonaries, bessonaria, bessonaríem, bessonaríeu, bessonarien |
| Imperfet | bessonava, bessonaves, bessonava, bessonàvem, bessonàveu, bessonaven |
| Passat simple | bessoní, bessonares, bessonà, bessonàrem, bessonàreu, bessonaren |
| Passat perifrastic | vaig bessonar, vares bessonar, va bessonar, vàrem bessonar, vàreu bessonar, varen bessonar |
Subjuntiu
| Present | bessone, bessones, bessone, bessonem, bessoneu, bessonen |
|---|---|
| Imperfet | bessonara, bessonares, bessonara, bessonàrem, bessonàreu, bessonaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, bessona, bessone, bessonem, bessoneu, bessonen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.