Conjugació del verb avocar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa d'avocar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i ràpida.
Formes no personals
| Infinitiu | avocar |
|---|---|
| Gerundi | avocant |
| Participi | avocat, avocada, avocats, avocades |
Indicatiu
| Present | avoque, avoques, avoca, avoquem, avoqueu, avoquen |
|---|---|
| Futur | avocaré, avocaràs, avocarà, avocarem, avocareu, avocaran |
| Condicional | avocaria, avocaries, avocaria, avocaríem, avocaríeu, avocarien |
| Imperfet | avocava, avocaves, avocava, avocàvem, avocàveu, avocaven |
| Passat simple | avoquí, avocares, avocà, avocàrem, avocàreu, avocaren |
| Passat perifràstic | vaig avocar, vares avocar, va avocar, vàrem avocar, vàreu avocar, varen avocar |
Subjuntiu
| Present | avoque, avoques, avoque, avoquem, avoqueu, avoquen |
|---|---|
| Imperfet | avocara, avocares, avocara, avocàrem, avocàreu, avocaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, avoca, avoque, avoquem, avoqueu, avoquen |
|---|
Font de les conjugacions: conjugador de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (diccionari.llenguavalenciana.com). Les guies de gramàtica d'este web seguixen l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, i alguna forma pot ser diferent entre els dos estàndards (per exemple, servixca o servisca, sigam o siguem); cada forma és normativa dins del seu estàndard.
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.