Conjugació del verb atribular en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de atribular en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | atribular |
|---|---|
| Gerundi | atribulant |
| Participi | atribulat, atribulada, atribulats, atribulades |
Indicatiu
| Present | atribule, atribules, atribula, atribulem, atribuleu, atribulen |
|---|---|
| Futur | atribularé, atribularàs, atribularà, atribularem, atribulareu, atribularan |
| Condicional | atribularia, atribularies, atribularia, atribularíem, atribularíeu, atribularien |
| Imperfet | atribulava, atribulaves, atribulava, atribulàvem, atribulàveu, atribulaven |
| Passat simple | atribulí, atribulares, atribulà, atribulàrem, atribulàreu, atribularen |
| Passat perifrastic | vaig atribular, vares atribular, va atribular, vàrem atribular, vàreu atribular, varen atribular |
Subjuntiu
| Present | atribule, atribules, atribule, atribulem, atribuleu, atribulen |
|---|---|
| Imperfet | atribulara, atribulares, atribulara, atribulàrem, atribulàreu, atribularen |
Imperatiu
| Imperatiu | -, atribula, atribule, atribulem, atribuleu, atribulen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.