Conjugació del verb atorgar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de atorgar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | atorgar |
|---|---|
| Gerundi | atorgant |
| Participi | atorgat, atorgada, atorgats, atorgades |
Indicatiu
| Present | atorgue, atorgues, atorga, atorguem, atorgueu, atorguen |
|---|---|
| Futur | atorgaré, atorgaràs, atorgarà, atorgarem, atorgareu, atorgaran |
| Condicional | atorgaria, atorgaries, atorgaria, atorgaríem, atorgaríeu, atorgarien |
| Imperfet | atorgava, atorgaves, atorgava, atorgàvem, atorgàveu, atorgaven |
| Passat simple | atorguí, atorgares, atorgà, atorgàrem, atorgàreu, atorgaren |
| Passat perifrastic | vaig atorgar, vares atorgar, va atorgar, vàrem atorgar, vàreu atorgar, varen atorgar |
Subjuntiu
| Present | atorgue, atorgues, atorgue, atorguem, atorgueu, atorguen |
|---|---|
| Imperfet | atorgara, atorgares, atorgara, atorgàrem, atorgàreu, atorgaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, atorga, atorgue, atorguem, atorgueu, atorguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.