Conjugació del verb assonar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de assonar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | assonar |
|---|---|
| Gerundi | assonant |
| Participi | assonat, assonada, assonats, assonades |
Indicatiu
| Present | assone, assones, assona, assonem, assoneu, assonen |
|---|---|
| Futur | assonaré, assonaràs, assonarà, assonarem, assonareu, assonaran |
| Condicional | assonaria, assonaries, assonaria, assonaríem, assonaríeu, assonarien |
| Imperfet | assonava, assonaves, assonava, assonàvem, assonàveu, assonaven |
| Passat simple | assoní, assonares, assonà, assonàrem, assonàreu, assonaren |
| Passat perifrastic | vaig assonar, vares assonar, va assonar, vàrem assonar, vàreu assonar, varen assonar |
Subjuntiu
| Present | assone, assones, assone, assonem, assoneu, assonen |
|---|---|
| Imperfet | assonara, assonares, assonara, assonàrem, assonàreu, assonaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, assona, assone, assonem, assoneu, assonen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.