Conjugació del verb assolellar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de assolellar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | assolellar |
|---|---|
| Gerundi | assolellant |
| Participi | assolellat, assolellada, assolellats, assolellades |
Indicatiu
| Present | assolelle, assolelles, assolella, assolellem, assolelleu, assolellen |
|---|---|
| Futur | assolellaré, assolellaràs, assolellarà, assolellarem, assolellareu, assolellaran |
| Condicional | assolellaria, assolellaries, assolellaria, assolellaríem, assolellaríeu, assolellarien |
| Imperfet | assolellava, assolellaves, assolellava, assolellàvem, assolellàveu, assolellaven |
| Passat simple | assolellí, assolellares, assolellà, assolellàrem, assolellàreu, assolellaren |
| Passat perifrastic | vaig assolellar, vares assolellar, va assolellar, vàrem assolellar, vàreu assolellar, varen assolellar |
Subjuntiu
| Present | assolelle, assolelles, assolelle, assolellem, assolelleu, assolellen |
|---|---|
| Imperfet | assolellara, assolellares, assolellara, assolellàrem, assolellàreu, assolellaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, assolella, assolelle, assolellem, assolelleu, assolellen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.