Conjugació del verb asseverar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de asseverar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | asseverar |
|---|---|
| Gerundi | asseverant |
| Participi | asseverat, asseverada, asseverats, asseverades |
Indicatiu
| Present | assevere, asseveres, assevera, asseverem, assevereu, asseveren |
|---|---|
| Futur | asseveraré, asseveraràs, asseverarà, asseverarem, asseverareu, asseveraran |
| Condicional | asseveraria, asseveraries, asseveraria, asseveraríem, asseveraríeu, asseverarien |
| Imperfet | asseverava, asseveraves, asseverava, asseveràvem, asseveràveu, asseveraven |
| Passat simple | asseverí, asseverares, asseverà, asseveràrem, asseveràreu, asseveraren |
| Passat perifrastic | vaig asseverar, vares asseverar, va asseverar, vàrem asseverar, vàreu asseverar, varen asseverar |
Subjuntiu
| Present | assevere, asseveres, assevere, asseverem, assevereu, asseveren |
|---|---|
| Imperfet | asseverara, asseverares, asseverara, asseveràrem, asseveràreu, asseveraren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, assevera, assevere, asseverem, assevereu, asseveren |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.