Conjugació del verb assenyalar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de assenyalar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | assenyalar |
|---|---|
| Gerundi | assenyalant |
| Participi | assenyalat, assenyalada, assenyalats, assenyalades |
Indicatiu
| Present | assenyale, assenyales, assenyala, assenyalem, assenyaleu, assenyalen |
|---|---|
| Futur | assenyalaré, assenyalaràs, assenyalarà, assenyalarem, assenyalareu, assenyalaran |
| Condicional | assenyalaria, assenyalaries, assenyalaria, assenyalaríem, assenyalaríeu, assenyalarien |
| Imperfet | assenyalava, assenyalaves, assenyalava, assenyalàvem, assenyalàveu, assenyalaven |
| Passat simple | assenyalí, assenyalares, assenyalà, assenyalàrem, assenyalàreu, assenyalaren |
| Passat perifrastic | vaig assenyalar, vares assenyalar, va assenyalar, vàrem assenyalar, vàreu assenyalar, varen assenyalar |
Subjuntiu
| Present | assenyale, assenyales, assenyale, assenyalem, assenyaleu, assenyalen |
|---|---|
| Imperfet | assenyalara, assenyalares, assenyalara, assenyalàrem, assenyalàreu, assenyalaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, assenyala, assenyale, assenyalem, assenyaleu, assenyalen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.