Conjugació del verb arrupir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de arrupir en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | arrupir |
|---|---|
| Gerundi | arrupint |
| Participi | arrupit, arrupida, arrupits, arrupides |
Indicatiu
| Present | arrupixc, arrupixes, arrupix, arrupim, arrupiu, arrupixen |
|---|---|
| Futur | arrupiré, arrupiràs, arrupirà, arrupirem, arrupireu, arrupiran |
| Condicional | arrupiria, arrupiries, arrupiria, arrupiríem, arrupiríeu, arrupirien |
| Imperfet | arrupia, arrupies, arrupia, arrupíem, arrupíeu, arrupien |
| Passat simple | arrupí, arrupires, arrupí, arrupírem, arrupíreu, arrupiren |
| Passat perifrastic | vaig arrupir, vares arrupir, va arrupir, vàrem arrupir, vàreu arrupir, varen arrupir |
Subjuntiu
| Present | arrupixca, arrupixques, arrupixca, arrupim, arrupiu, arrupixquen |
|---|---|
| Imperfet | arrupira, arrupires, arrupira, arrupírem, arrupíreu, arrupiren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, arrupix, arrupixca, arrupim, arrupiu, arrupixquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.