Conjugació del verb arrimar en valencià

Infinitiu

arrimar

Família

Primera conjugació

Model verbal

Conjugació verificada

Participi destacat

arrimat, arrimada, arrimats, arrimades

Gerundi destacat

arrimant

Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.

Conjugacions i formes destacades

Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.

Infinitiu	arrimar
Gerundi	arrimant
Participi	arrimat, arrimada, arrimats, arrimades

Present	arrime, arrimes, arrima, arrimem, arrimeu, arrimen
Futur	arrimaré, arrimaràs, arrimarà, arrimarem, arrimareu, arrimaran
Condicional	arrimaria, arrimaries, arrimaria, arrimaríem, arrimaríeu, arrimarien
Imperfet	arrimava, arrimaves, arrimava, arrimàvem, arrimàveu, arrimaven
Passat simple	arrimí, arrimares, arrimà, arrimàrem, arrimàreu, arrimaren
Passat perifrastic	vaig arrimar, vares arrimar, va arrimar, vàrem arrimar, vàreu arrimar, varen arrimar

Present	arrime, arrimes, arrime, arrimem, arrimeu, arrimen
Imperfet	arrimara, arrimares, arrimara, arrimàrem, arrimàreu, arrimaren

Imperatiu	-, arrima, arrime, arrimem, arrimeu, arrimen