Conjugació del verb arrencar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de arrencar en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | arrencar |
|---|---|
| Gerundi | arrencant |
| Participi | arrencat, arrencada, arrencats, arrencades |
Indicatiu
| Present | arrenque, arrenques, arrenca, arrenquem, arrenqueu, arrenquen |
|---|---|
| Futur | arrencaré, arrencaràs, arrencarà, arrencarem, arrencareu, arrencaran |
| Condicional | arrencaria, arrencaries, arrencaria, arrencaríem, arrencaríeu, arrencarien |
| Imperfet | arrencava, arrencaves, arrencava, arrencàvem, arrencàveu, arrencaven |
| Passat simple | arrenquí, arrencares, arrencà, arrencàrem, arrencàreu, arrencaren |
| Passat perifrastic | vaig arrencar, vares arrencar, va arrencar, vàrem arrencar, vàreu arrencar, varen arrencar |
Subjuntiu
| Present | arrenque, arrenques, arrenque, arrenquem, arrenqueu, arrenquen |
|---|---|
| Imperfet | arrencara, arrencares, arrencara, arrencàrem, arrencàreu, arrencaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, arrenca, arrenque, arrenquem, arrenqueu, arrenquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.