Conjugació del verb arrapar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de arrapar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | arrapar |
|---|---|
| Gerundi | arrapant |
| Participi | arrapat, arrapada, arrapats, arrapades |
Indicatiu
| Present | arrape, arrapes, arrapa, arrapem, arrapeu, arrapen |
|---|---|
| Futur | arraparé, arraparàs, arraparà, arraparem, arrapareu, arraparan |
| Condicional | arraparia, arraparies, arraparia, arraparíem, arraparíeu, arraparien |
| Imperfet | arrapava, arrapaves, arrapava, arrapàvem, arrapàveu, arrapaven |
| Passat simple | arrapí, arrapares, arrapà, arrapàrem, arrapàreu, arraparen |
| Passat perifrastic | vaig arrapar, vares arrapar, va arrapar, vàrem arrapar, vàreu arrapar, varen arrapar |
Subjuntiu
| Present | arrape, arrapes, arrape, arrapem, arrapeu, arrapen |
|---|---|
| Imperfet | arrapara, arrapares, arrapara, arrapàrem, arrapàreu, arraparen |
Imperatiu
| Imperatiu | -, arrapa, arrape, arrapem, arrapeu, arrapen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.