Conjugació del verb arranar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de arranar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | arranar |
|---|---|
| Gerundi | arranant |
| Participi | arranat, arranada, arranats, arranades |
Indicatiu
| Present | arrane, arranes, arrana, arranem, arraneu, arranen |
|---|---|
| Futur | arranaré, arranaràs, arranarà, arranarem, arranareu, arranaran |
| Condicional | arranaria, arranaries, arranaria, arranaríem, arranaríeu, arranarien |
| Imperfet | arranava, arranaves, arranava, arranàvem, arranàveu, arranaven |
| Passat simple | arraní, arranares, arranà, arranàrem, arranàreu, arranaren |
| Passat perifrastic | vaig arranar, vares arranar, va arranar, vàrem arranar, vàreu arranar, varen arranar |
Subjuntiu
| Present | arrane, arranes, arrane, arranem, arraneu, arranen |
|---|---|
| Imperfet | arranara, arranares, arranara, arranàrem, arranàreu, arranaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, arrana, arrane, arranem, arraneu, arranen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.