Conjugació del verb arraïlar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de arraïlar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | arraïlar |
|---|---|
| Gerundi | arraïlant |
| Participi | arraïlat, arraïlada, arraïlats, arraïlades |
Indicatiu
| Present | arraïle, arraïles, arraïla, arraïlem, arraïleu, arraïlen |
|---|---|
| Futur | arraïlaré, arraïlaràs, arraïlarà, arraïlarem, arraïlareu, arraïlaran |
| Condicional | arraïlaria, arraïlaries, arraïlaria, arraïlaríem, arraïlaríeu, arraïlarien |
| Imperfet | arraïlava, arraïlaves, arraïlava, arraïlàvem, arraïlàveu, arraïlaven |
| Passat simple | arraïlí, arraïlares, arraïlà, arraïlàrem, arraïlàreu, arraïlaren |
| Passat perifrastic | vaig arraïlar, vares arraïlar, va arraïlar, vàrem arraïlar, vàreu arraïlar, varen arraïlar |
Subjuntiu
| Present | arraïle, arraïles, arraïle, arraïlem, arraïleu, arraïlen |
|---|---|
| Imperfet | arraïlara, arraïlares, arraïlara, arraïlàrem, arraïlàreu, arraïlaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, arraïla, arraïle, arraïlem, arraïleu, arraïlen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.