Conjugació del verb argumentar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de argumentar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | argumentar |
|---|---|
| Gerundi | argumentant |
| Participi | argumentat, argumentada, argumentats, argumentades |
Indicatiu
| Present | argumente, argumentés, argumenta, argumentem, argumenteu, argumenten |
|---|---|
| Futur | argumentaré, argumentaràs, argumentarà, argumentarem, argumentareu, argumentaran |
| Condicional | argumentaria, argumentaries, argumentaria, argumentaríem, argumentaríeu, argumentarien |
| Imperfet | argumentava, argumentaves, argumentava, argumentàvem, argumentàveu, argumentaven |
| Passat simple | argumentí, argumentares, argumentà, argumentàrem, argumentàreu, argumentaren |
| Passat perifrastic | vaig argumentar, vares argumentar, va argumentar, vàrem argumentar, vàreu argumentar, varen argumentar |
Subjuntiu
| Present | argumente, argumentés, argumente, argumentem, argumenteu, argumenten |
|---|---|
| Imperfet | argumentara, argumentares, argumentara, argumentàrem, argumentàreu, argumentaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, argumenta, argumente, argumentem, argumenteu, argumenten |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.