Conjugació del verb argüir en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de argüir en una consulta ràpida i clara.
Conjugacio completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Consulta les formes principals del verb en una taula clara i rapida.
Formes no personals
| Infinitiu | argüir |
|---|---|
| Gerundi | argüint |
| Participi | arguït, arguïda, arguïts, arguïdes |
Indicatiu
| Present | arguïxc, arguïxes, arguïx, arguïm, arguïu, arguïxen |
|---|---|
| Futur | argüiré, argüiràs, argüirà, argüirem, argüireu, argüiran |
| Condicional | argüiria, argüiries, argüiria, argüiríem, argüiríeu, argüirien |
| Imperfet | arguïa, arguïes, arguïa, argüíem, argüíeu, arguïen |
| Passat simple | argüí, arguïres, argüí, argüírem, argüíreu, arguïren |
| Passat perifrastic | vaig argüir, vares argüir, va argüir, vàrem argüir, vàreu argüir, varen argüir |
Subjuntiu
| Present | arguïxca, arguïxques, arguïxca, arguïm, arguïu, arguïxquen |
|---|---|
| Imperfet | arguïra, arguïres, arguïra, argüírem, argüíreu, arguïren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, arguïx, arguïxca, arguïm, arguïu, arguïxquen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.