Conjugació del verb aporugar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de aporugar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | aporugar |
|---|---|
| Gerundi | aporugant |
| Participi | aporugat, aporugada, aporugats, aporugades |
Indicatiu
| Present | aporugue, aporugues, aporuga, aporuguem, aporugueu, aporuguen |
|---|---|
| Futur | aporugaré, aporugaràs, aporugarà, aporugarem, aporugareu, aporugaran |
| Condicional | aporugaria, aporugaries, aporugaria, aporugaríem, aporugaríeu, aporugarien |
| Imperfet | aporugava, aporugaves, aporugava, aporugàvem, aporugàveu, aporugaven |
| Passat simple | aporuguí, aporugares, aporugà, aporugàrem, aporugàreu, aporugaren |
| Passat perifrastic | vaig aporugar, vares aporugar, va aporugar, vàrem aporugar, vàreu aporugar, varen aporugar |
Subjuntiu
| Present | aporugue, aporugues, aporugue, aporuguem, aporugueu, aporuguen |
|---|---|
| Imperfet | aporugara, aporugares, aporugara, aporugàrem, aporugàreu, aporugaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, aporuga, aporugue, aporuguem, aporugueu, aporuguen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.