Conjugació del verb apellar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de apellar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | apellar |
|---|---|
| Gerundi | apellant |
| Participi | apellat, apellada, apellats, apellades |
Indicatiu
| Present | apelle, apelles, apella, apellem, apelleu, apellen |
|---|---|
| Futur | apellaré, apellaràs, apellarà, apellarem, apellareu, apellaran |
| Condicional | apellaria, apellaries, apellaria, apellaríem, apellaríeu, apellarien |
| Imperfet | apellava, apellaves, apellava, apellàvem, apellàveu, apellaven |
| Passat simple | apellí, apellares, apellà, apellàrem, apellàreu, apellaren |
| Passat perifrastic | vaig apellar, vares apellar, va apellar, vàrem apellar, vàreu apellar, varen apellar |
Subjuntiu
| Present | apelle, apelles, apelle, apellem, apelleu, apellen |
|---|---|
| Imperfet | apellara, apellares, apellara, apellàrem, apellàreu, apellaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, apella, apelle, apellem, apelleu, apellen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.