Conjugació del verb amoïnar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de amoïnar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | amoïnar |
|---|---|
| Gerundi | amoïnant |
| Participi | amoïnat, amoïnada, amoïnats, amoïnades |
Indicatiu
| Present | amoïne, amoïnes, amoïna, amoïnem, amoïneu, amoïnen |
|---|---|
| Futur | amoïnaré, amoïnaràs, amoïnarà, amoïnarem, amoïnareu, amoïnaran |
| Condicional | amoïnaria, amoïnaries, amoïnaria, amoïnaríem, amoïnaríeu, amoïnarien |
| Imperfet | amoïnava, amoïnaves, amoïnava, amoïnàvem, amoïnàveu, amoïnaven |
| Passat simple | amoïní, amoïnares, amoïnà, amoïnàrem, amoïnàreu, amoïnaren |
| Passat perifrastic | vaig amoïnar, vares amoïnar, va amoïnar, vàrem amoïnar, vàreu amoïnar, varen amoïnar |
Subjuntiu
| Present | amoïne, amoïnes, amoïne, amoïnem, amoïneu, amoïnen |
|---|---|
| Imperfet | amoïnara, amoïnares, amoïnara, amoïnàrem, amoïnàreu, amoïnaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, amoïna, amoïne, amoïnem, amoïneu, amoïnen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.