Conjugació del verb amenar en valencià
Esta fitxa reunix la conjugació completa de amenar en una consulta ràpida i clara.
Conjugació completa del verb amb les formes simples principals, formes no personals i imperatiu quan correspon.
Conjugacions i formes destacades
Esta pàgina reordena les formes principals del verb i les presenta com a consulta ràpida i clara.
Formes no personals
| Infinitiu | amenar |
|---|---|
| Gerundi | amenant |
| Participi | amenat, amenada, amenats, amenades |
Indicatiu
| Present | amene, amenes, amena, amenem, ameneu, amenen |
|---|---|
| Futur | amenaré, amenaràs, amenarà, amenarem, amenareu, amenaran |
| Condicional | amenaria, amenaries, amenaria, amenaríem, amenaríeu, amenarien |
| Imperfet | amenava, amenaves, amenava, amenàvem, amenàveu, amenaven |
| Passat simple | amení, amenares, amenà, amenàrem, amenàreu, amenaren |
| Passat perifrastic | vaig amenar, vares amenar, va amenar, vàrem amenar, vàreu amenar, varen amenar |
Subjuntiu
| Present | amene, amenes, amene, amenem, ameneu, amenen |
|---|---|
| Imperfet | amenara, amenares, amenara, amenàrem, amenàreu, amenaren |
Imperatiu
| Imperatiu | -, amena, amene, amenem, ameneu, amenen |
|---|
Observacions útils
- Formes incorporades a partir del paradigma normatiu del verb.